EL VERS DE NADAL

El que actualment anomenem poema de Nadal a casa meva sempre n'hem dit "el vers de Nadal".

Quan jo era petita a l'escola (a Barcelona) no ens ensenyaven el vers, els primers records que tinc són del pare o la mare ajudant-nos a mi i a les meves germanes a aprendre'n un per poder recitar-lo el dia de Nadal i el de Sant Esteve. Després de dinar i mentre menjàvem els torrons i les neules començava el ritual, el primer en enfilar-se a la cadira sempre era el més petit de la família i continuàvem per ordre d'edat. Recordo aquelles pessigolles a la panxa fruit dels nervis per no oblidar cap paraula, per no entrebancar-me, per encertar en la representació del vers, ...  Arribat el moment m'enfilava a la cadira i veia a tothom des d'una perspectiva totalment fora de l'habitual, mirant-me fixament i preparats per escoltar-me, val a dir que sempre hi havia un cosí o cosina que et feia la guitza per posar-te nerviosa. Superats els primers instants, empassava saliva i començava el meu recital. Sempre era un èxit fruit de la il·lusió de la família, els aplaudiments eren ensordidors i semblava que no acabaven mai. Després baixava de la cadira i continuava el ritual, aquella part tant emocionant que era anar passant a fer dos petons a cadascun dels presents i rebent "la propina", normalment bitllets (en aquella època eren pessetes) que després els donava a la mare que els guardava (formaven part de les despeses del regals de Reis jejeje !!!)

Ja fa uns quants anys que des de l'escola treballem per recuperar aquesta tradició tant nostra, aprenent poemes nadalencs per recitar-los i representar-los davant la família durant les festes de Nadal.

Aquí us deixo una imatge que he trobat i que és el viu reflex dels records de la meva infantesa. I dels vostres?

Il·lustradora Cristina Losantos

Aquest curs a P4 hem après un poema popular que hem posat en aquest arbre tant especial.